Adeu
Un embaràs d’onze
mesos
Ni un dia de més
ni un de menys
Nits de malsons,
preocupacions, esglais
Nits d’aigua
i lament
Cap
informació sobre anèmia falciforme
Preguntant,
patint, dades ocultes
Revisions d’especialistes de tots els òrgans
I tu feliç
sabent-nos, sense saber
I nosaltres esbrinant sense saber
Educant,
ensenyant, explicant
Valors del camí de la vida
I en un tres
i no res
Tot a l’aire
Nosaltres res
de pantalles
Una, dos, tres,
més de vint moixaines merescudes
Cap de més
I en un tres
i no res
Tot a l’aire
Seràs feliç d’una
altra manera
Ja agafes el
mòbil de dins de la bossa
De qui serà
demà la teua mare
Ja saps la
contrasenya
Ja arrenques
el seu cotxe perquè li sembles divertit i et dona la clau
Toques llums,
fre de mà, poses la música a volums ensordidors
Com un
adolescent de divuit anys en un cotxe de barri
Ja dorms des del primer dia en el llit a tres
Tot a l’aire
En un tres i
no res
Que sigues
feliç
Que et preparen
i es preparen per a l’adolescència
Sis anys passaran com un instant
Avui encara
he gaudit de tu, he acaronat els cabells rulls
Demà en un
tres i no res desapareixeràs de la meua vida
Afecció, vincle,
desafecció, separació
Una placenta, un cordó umbilical inexistent
M’has mostrat
el dolor de la infantesa mal atesa
El rostre sorprès
per les meues cireres-arracades
Hem ballat Follow
the leader tots els dimecres al vespre
Hem fer riure les titelles, el tren Märklin
Estima i
sobretot que t’estimen amb la intensitat que ho he fet jo
Adeu petit,
que la vida et siga agraïda
©rosa miró
Castelló de la Plana, 17 de maig de 2024
Tal dia com avui 17 de maig de 1968 va morir el meu iaio Clemente. Jo tenia sis anys. En el transistor El concert de Aranjuez. Vaig saber anys després el nom d’aquella cançó tant trista
