A una rosa    

La rosa era subtilment bella

Blanca i fina com un pa de blat

Com de vellut, sabeu?

Tan, tan bella que no vaig fer més que besar-la

Que no vaig fer més que agafar-la entre les mans i acaronar-la

Suaument i delicada

A la setmana va morir d'amor per mi

Ella, tova i trista, se’m va declarar

Va dir oggg i va esfullar els pètals sobre el marbre fred de mort que l'acollia

He guardat en un saquet de fil la fragilitat de l'essència i del seu despull

Perquè perfume la capçalera del nostre llit

Era una rosa preciosa, subtil, delicada, suau i 

Blanca com un pa de blat