Tanca la nit

Escolte el ritme en la foscor sola

esperant asseguda sobre esculls

sense pegellides, sense crancs, mentre rates

creuen pel mig les pedres engolint

restes d'esquers de pescadors avorrits

en postes de sol malenconioses

enyorant un passat concret com sempre

desitjant l'úter de la mare

una mare que ha oblidat on viu

confosa entre el seu passat i el meu present

m'encongeixo en postura fetal

la foscúria fa escriure versos

silents fins a la matinada, quan

l’alè del poema em desperta cada dos per tres

sola faig cap a la cuina, descalça, per saber-me viva

 

©rosa miró

maig 2024