La lluna de Menorca
La del dijous passat
La de fa deu anys
La mateixa
Mes jo no sóc igual
Els anys omplin els ulls
De miopia
Els records difuminats
Alimenten fantasies
D'ahir a avui
Qui sap si demà també
©️de la fotografia Helena Aguilar Miró
©️🌹🧐
Penses sense solta ni volta
Dissabte, de bon matí
Al café amb llet, entre torrada i torrada
Pensar, estimar
Que feixut sostindre el fil de les cavil·lacions
Quin tu a tu amb tu
Penses sense solta ni volta
Només en aixecar-te
En ficar-te al llit
Mentre espurgues les cales mortes
Mentre fas un nus a la branca
Del roser blanc al reixat de casa
Penses, penses
Llibres... penses
Penses com els tens escampats
Uns a la cuina, altres al menjador
Altres per les escales
Altres per les cambres
Altres per la sala de màquines H0
I penses
Sí, tots en una sola estança
La més a prop de la lluna
La de la finestra indiscreta
Que mira sense que la miren
Les crestes dels arbres i
Les ales de les gavines
Per on fugen els meus pensaments"
I pensant, pensant...
S'han fet les onze menys quart
D'abril l'últim dissabte
©️🌹🧐
miró
Callada la cuina
Descansen els mots
Reposen les mans
La casa assossegada
Dormita el forn
La llar xiuxiueja
Cançons d’amor
Escolteu?
Ara canta, ara provoca
Embruixa la cambra
La flaire d’encens
©🌹miró
La follia d’una nit insomne
Que silenciosa la nit
Quina mudesa els llençols
Res parla amb veu baixa
Ni el vent mormola a l’oïda
Ni tu, ni ell, ni el gos
Quina aclaparadora por
Quina soledat trobada
Quina reflexió silent
La lluminària de casa
He deixat encesa fins a l’alba
Ciris i bombetes i llums i llanternes
Per si de cas de
la meua solitud sospiten
Els fantasmes del passat i del present
Quina aclaparadora por
Quina soledat trobada
Quina reflexió silent
Torna aviat la basarda viu en mi
Quan el dia enfosqueix
Quan les ombres dansen de nit
©
miró
Pense en pau i amb la PAU
Pense amb tu i amb ell
Amb ell i amb elles
Amb elles i amb ells
📚✒️
M'agrada escoltar-me
Quan llegeisc en veu alta
Els versos de poetes
Module la veu
Pronuncie amor
Ara goig, adés tristesa
M'grada sentir el meu cant
Quan admire el ritme dels altres
Quan em mire al trasllum
Quan la mà plora per dins
Incapaç d'escriure els més bells renglons
M'agrada sentir les llàgrimes del cafè
La cafetera regala essències sense quimera
Quan llegeisc en veu alta
El pla de temps per un dissabte de primavera
©️⚘️🧐
Em mor d'amor
I encara no t'imagine
Mes sóc capaç d'engolir
Aquella aroma a vida
Aquell tacte vellutat
De pell encara adormida
A Armand
5 març 2026
Per una alenada d'oxigen de camp
Escriuré el poema més bonic del món
Ganes de xafar muntanyes
Ganes de pujar-me a un arbre
I amb ulls bornis percebre
Una carícia de paper
Per una alenada d'oxigen de camp
Bescanviaré un vers
Regalaré un gest
Dolç
Suau
Vertader
Sense xarxa per damunt allò
més fons de l'escorça terrestre
Directament a la pell
Cavalcaré a la geneta
Sobre un cavall sense nom
🌹
Un cavall sense nom, AMERICA
A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so
He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la
...
Cada alè que prens
Cada matí nu
Cada trajecte versat
Cada minut, un dau
Foguera d’arena
Forns de pa aliè
Amb cada alè que prens
Omple d’amor contornades
Somriu a uns, a uns altres,
no cal
Cada matí nua, fes de l’ansietat
un riure
I besa, regala petons a
qui més vulgues
A les quatre dones de
ta vida
A l’home que t’estima
Ama't com si fuera
esta noche la última vez
Del despertador un dol
Del desdejuni un agraïment
Un somni de mantega i
melmelada
Una acceptació a la
romana
Temps fugit, no hi ha temps a regalar
Ni al llit, ni a la foscúria,
ni al desordre
Ni al vampir de la nit
Somia per envellir
Activa feliç
Ni proteïna amiloide
Ni caramels de citicolina
I versa, versa allò que
més t’agrada versar
©
miró
Venen vents cabdals com desfermats amants
Mescladissa destructiva de passió insatisfeta
Enfadat Bòreas rebufa i colpeja Notos
Entre el vent del nord i el del sud s’enceta la batalla
El vent del nord s’engoleix el vent de sud
Alertats, Zèfir i Euros agafen una gerra d’aigua
I entre els dos la posen de bocaterrosa
Un densa broma ve de dalt a baix
De sobte s’apaga el llum. Bona nit
No bufen bons vents ací
©🌹Miró
Cap ressentiment
Ni blasme, ni força
Por primigènia
Cap final
Cap opció
Si? No?
Ho has fet tot?
Cau la pell
Desnodrida s'uneix a la terra
A poc a poc
L’angoixa agafa terreny
Tot i res res i més
Dorms sense dormir
Menges a la babalà
Lectures laberíntiques
Desconcert
Ni blasme ni esma
Desfici miserable
©🌹miró
Núvol
Caos
Bobina de llana embolicada
a la cadira transparent
Saltar les provocacions
de l’ànima
Volar cap al no sé
Romandre en la
incertesa
Metàfora perfecta, aquella: no sé
No sé futuribles
No sé si
El cotxe
El far
El plor
El dol
Canta el mirall
Sona el raspall dins
els cabells
S’emboiren les dents
Les ulleres ploren
Baf, plaf-plaf, baf
Trists-trasts
Vèncer la censura de
la ment
Tot anirà bé
No sé
Qui seré
Que seré
Com seré
Què faré
Com faré
Trist-trast
Retast
I el poema
I tu
I jo
I l’altre
I el petit cor
I el cor vell
I el cor
I la sala d'esperar no res
Cua-eixida cap a l’adeu
Perpetu
Oblit
Amor sentit
Ai!
No sé
©🌹miró
Sola amb un llibre entre els meus lliris
Sola amb un got d'aigua potser amb gas
o sola com l'oliva del vermut
Sola, jo i jo amb mi
ego, me, mei, mihi, me
Sola breument i perquè jo vullc
Sola amb el paper de les històries
Sola ara, avui, com un mussol enmig del silenci
Com una armilla flotant a la deriva en aigües de por
Com un ocell perdut pel Mar dels Sargassos
Com una medusa a la vora dels peus nus
Amb la tristesa d'un llibre canviat per una tauleta tàctil
Amb el pes de l'oblit dels meus anys
Amb el desig d'una solitud cercada
–per a moments curts
Mentre observo les tulipes del gerro
Me les menjaria. Dolços de vellut de Sants Martí pintats
Fràgils com ma mare, allà a la casa de l'espera
Sola i els meus deliris
Així escric el que escric
Esquinçant les lletres d'un manuscrit digital
Si escriguera en paper les cremaria
Aquests versos els he trobat remenant les lectures de l'any passat. Escrits amb llapis al final de la novel·la Suite Francesa, d'Irène. Némirovsky. Anit van passar una pel·lícula, una adaptació, en TVE 1.
©🌹miró