Vida

Em mor d'amor 

I encara no t'imagine

Mes sóc capaç d'engolir

Aquella aroma a vida

Aquell tacte vellutat

De pell encara adormida

A Armand

5 març 2026

Sense títol

Ganes de pujar-me a un arbre

Per una alenada d'oxigen de camp

Escriuré el poema més bonic del món

Ganes de xafar muntanyes

Amb ells ulls bornis

A una carícia de paper

Bescanviaré

Regalaré un gest

Dolç

Suau

Vertader

Real

Sense xarxa

A la pell directament

Cavalcaré a la geneta

Sobre un cavall sense nom

Un cavall sense nom

A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so

He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la

...

A joc de daus vos acompararé

 

Cada alè que prens

Cada matí nu

Cada trajecte versat

Cada minut, un dau

Foguera d’arena

Forns de pa aliè

 

Amb cada alè que prens

Omple d’amor contornades

Somriu a uns,                                   a uns altres, no cal

 

Cada matí nua, fes de l’ansietat un riure

I besa, regala petons a qui més vulgues

A les quatre dones de ta vida

A l’home que t’estima

Ama't com si fuera esta noche la última vez

 

Del despertador un dol

Del desdejuni un agraïment

Un somni de mantega i melmelada

Una acceptació a la romana

Temps fugit, no hi ha temps a regalar

Ni al llit, ni a la foscúria, ni al desordre

Ni al vampir de la nit

Somia per envellir

Activa                              feliç

Ni proteïna amiloide

Ni caramels de citicolina

I versa, versa allò que més t’agrada versar

 

©miró

Vents cabdals

 

Venen vents cabdals com desfermats amants

Mescladissa destructiva de passió insatisfeta

Enfadat Bòreas rebufa i colpeja Notos

Entre el vent del nord i el del sud s’enceta la batalla

El vent del nord s’engoleix el vent de sud

Alertats, Zèfir i Euros agafen una gerra d’aigua

I entre els dos la posen de bocaterrosa

Un densa broma ve de dalt a baix

De sobte s’apaga el llum. Bona nit

No bufen bons vents ací

©🌹Miró

 

Cap ressentiment

Ni blasme, ni força

Por primigènia 

 

Cap final

Cap opció

Si?   No?

Ho has fet tot?

Cau la pell

Desnodrida s'uneix a la terra

 

A poc a poc

L’angoixa agafa terreny

Tot i res     res i més

 

Dorms sense dormir

Menges a la babalà

Lectures laberíntiques

 

Desconcert

Ni blasme ni esma

Desfici miserable

©🌹miró

No sé, la metàfora

 

 

Núvol

Caos

Bobina de llana embolicada a la cadira transparent

Saltar les provocacions de l’ànima

Volar cap al no sé

Romandre en la incertesa

Metàfora perfecta, aquella: no sé

No sé futuribles

No sé si

El cotxe

El far

El plor

El dol

Canta el mirall

Sona el raspall dins els cabells

S’emboiren les dents

Les ulleres ploren

Baf, plaf-plaf, baf

Trists-trasts

Vèncer la censura de la ment

Tot anirà bé

No sé

Qui seré

Que seré

Com seré

Què faré

Com faré

Trist-trast

Retast 

I el poema

I tu

I jo

I l’altre

I el petit cor

I el cor vell

I el cor

I la sala d'esperar no res

Cua-eixida cap a l’adeu

Perpetu

Oblit

Amor sentit

Ai!

No sé

©🌹miró

SUITE

Sola amb un llibre entre els meus lliris

Sola amb un got d'aigua potser amb gas

                                o sola com l'oliva del vermut

Sola, jo i jo amb mi

                     ego, me, mei, mihi, me

Sola breument i perquè jo vullc

Sola amb el paper de les històries

Sola ara, avui, com un mussol enmig del silenci

Com una armilla flotant a la deriva en aigües de por

Com un ocell perdut pel Mar dels Sargassos

Com una medusa a la vora dels peus nus

Amb la tristesa d'un llibre canviat per una tauleta tàctil

Amb el pes de l'oblit dels meus anys

Amb el desig d'una solitud cercada

                                    –per a moments curts

Mentre observo les tulipes del gerro

Me les menjaria. Dolços de vellut de Sants Martí pintats

Fràgils com ma mare, allà a la casa de l'espera

Sola i els meus deliris

Així escric el que escric

Esquinçant les lletres d'un manuscrit digital

Si escriguera en paper les cremaria

Aquests versos els he trobat remenant les lectures de l'any passat. Escrits amb llapis al final de la novel·la Suite Francesa, d'Irène. Némirovsky. Anit van passar una pel·lícula, una adaptació, en TVE 1. 

©🌹miró

A C R Ò S T I C

Ai, tan lluny de mi

Com  el finit cosmos

Reste, de vegades, morta, muda, seca i

Obscura com un cresol sense llumí 

Sense la saborosa mel de la vida

Terra mísera de fam, d'aigua dolça, de senillar  

Incrèdula faula 

Cantada en una missa de gall

©🌹miró

El secret viu en la lletra de les cançons

El secret viu en la lletra de les cançons

A les fosques

A les palpentes

A pell crua olorosament perfumada

El secret s'assaboreix en la mudesa de la nit

En l'escalfor del llit 

Al costat de qui dorm tranquil

El secret descansa en la cripta de la imaginació

©🌹miró

Sonets diürns Op. 2: No. 1

Diürn Op.2: No. 1

Colom blanc, colom negre

Colom blanc, pur, que a l’aire es redreça,
porta llum fonda del temps que retorna.
Colom negre, ombra que no mai cessa,
vetlla en silenci allò que es desborda.

S’alça el record com flama que no es tanca;
es fon l’oblit com fum que el vent dispersa.
Dins meu, un plor antic encara planta,
i el teu vol, blanc o fosc, la por em trenca.

Són la memòria i l’oblit que lluiten,
dos braços tensos d’una nit cansada;
i en cada ala, els meus dies s’imputen.

Resta el teu batec, pres en la mirada:
colom blanc diu “viu”, colom negre “fuita”.
Entre els dos, escric a l'hivern l'entrada.

🌹miró

Sonets Nocturns: Nocturn Op.1: No. 1

Sonets Nocturns

Nocturn Op.1: No. 1

 

Baixa la teua boca fins on més m'agrada

Dona'm embranzida al compàs del meu gemec

Insisteix amb la llengua, ix, entra, ix de la rada

El desig me mata, sobtadament et bec

 

No em parles i posa el fal·lus on bull el foc

Obre'm amb dits segurs, sense por i mà densa

Fes-me oblidar tota forma, tota promesa

Jo espero oberta, sense vergonya ni por

 

Penetra’m fort i més fort, sense mesura

Fes-me vibrar boja mentre t'amasso el cul

Vull ser el forn calent on el plaer madura

 

I quan vesses el dolç de l'espessa calor

Queda’t un poc més dins la tendra fissura

Vull gaudir dur, nu i recte el membre encegador

🌹miró

Un llapis entre el fang

Projecte Escola i Poesia

Coordinador: Alfons Navarret i Chapa

"Enguany, volem ser solidaris amb la DANA i ens hem imaginat que els vindria bé saber que molts joves i poetes l'han fet pensant amb ells...

...a un centre educatiu de la DANA, i a un altre d'Eivissa, que quedava prop d'una comarca que patí unes inundacions també prou fortes, però no tan dramàtiques com les valencianes, a què pensen en un objecte o en una idea (que serà el motiu del poema).

...l'objecte que us ha tocat en sort és: un llapis."

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

Títol del poema II: Un llapis entre el fang

Un llapis doshacbé d’esperança carregat

S’ha perdut aquesta nit

Camina desorientat

Enyora el cartó del seu llit

 

D’ànima verda com l’horta

De somriure, ullal que mai s’asseca

Resulta que enmig d’un hort

Mig rebentat s’ha dormit

 

Somia en veu alta que escriu de festa cançons

Somia que pinta de Sants Martins els plors

Somia dibuixos de bonhomia i d’alegria

Somia gira-sols i difumina mals cors

 

S’inventa planetes i nacions de sucre

No mai gargoteja les paraules lletges:

Odi, guerra, fam, maldat...

Només somia que escriu versos

A la voreta del mar

Versos d’amor i de pau

 

 

©miró

A la manera d’Ausiàs March

Projecte Escola i Poesia

Coordinador: Alfons Navarret i Chapa

"Enguany, volem ser solidaris amb la DANA i ens hem imaginat que els vindria bé saber que molts joves i poetes l'han fet pensant amb ells...

...a un centre educatiu de la DANA, i a un altre d'Eivissa, que quedava prop d'una comarca que patí unes inundacions també prou fortes, però no tan dramàtiques com les valencianes, a què pensen en un objecte o en una idea (que serà el motiu del poema).

...l'objecte que us ha tocat en sort és: un llapis."

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

~~~~~~~*~~~~~~~~

Títol del poema I: A la manera d'Ausiàs March

Entre els verds tarongers, en silenci pregon

Jeia trist un llapis, sotmès a son destí

Parlava amb ell mateix, com si no hi haguera món

L’ànima li clamava allò que mai s’ha escrit

 

Fugint del sol ardent, cercà bon repòs i ombra

Somià amb llibres on la llengua resistia

I escoltà fortes veus per la llengua l’honra

I va escriure humil, un còdex de galania

 

Una ploma d’or fi sofria son turment

Privada de la tinta que dona veu al vers

Plorava dels seus ulls, plors i plors cap al no-res

 

El llapis, compassiu, li donà fort son braç

—Digues-me ton deler, i serè l’instrument

Junts feren el poema. Ací us el porta el vent

 

© 🌹miró

Castelló de la Plana, 8 de gener de 2026

Llibres

M'estime els llibres reals

Els que es deixen fer sigolletes, pessigar, enditar

Detectar com el foc lent els menja any rere any

Carcoma, pols, peixets d'argent

M'estime gaudir amb ells

Treurel's l'ensopiment d'observar ma vida 

des del prestatge avorrits

M'agrade escampar-los, fer reinventari de sensacions

Recordar velles etapes

Trobar-me entre els fulls un antic tiquet de Metro Barcelona

L'esbós d'un poema

Arena passada d'un estiu oblidat

M'estime els llibres de paper

Els ulls, cansats fins als lloms

Reneguen de les pantalles.

rmiró

8.1.26