Suite in B-Flat Major, HWV 434: IV. Menuet

 

Per una vegada he desitjat una missa

Llarga, interminable. Amb paraules avorrides

Que no conforten, incredulitats perennes

 

Per una vegada he volgut una missa colossal

Tant sols per prolongar el seu cos

Al nostre costat, a dins la caixa senzilla

 

Per una vegada, he delerat que es 

                                                trenque el temps

Sabent que callats els mots

Ella serà foc i després boirina gris

Enlairant-se cap als núvols

 

Per una vegada m’ha semblat curt l’instant

Cadascun dels presents evadint el moment

Pensant amb ella, la tieta, la cosina de Cambrils

 

I he vist com se l’emportaven per la porta estreta

I li he dit adeu, callada, asseguda sobre

Un incòmode banc de fusta de tanatori

Mentre, al lluny, una música suau l'acompanyava

Adeu, Maria Àngels

27 de maig de 2026

https://es.video.search.yahoo.com/yhs/search?fr=yhs-fc-2461&ei=UTF-8&hsimp=yhs-2461&hspart=fc&param1=7&param2=eJwtT0tugzAUvIqXiWSb94xNcLwKlByg6qqWF4S4xOIrIKLq6Sun1WxG85Fm2nC3xr2%2FIYDUOVjqRmuc1jq31EULBaRCWuqaP91SF%2BaoK%2BAoco5SccTUUtf6yRrnV0vds7bGDdNP6Ps6URzIYQ%2FjfdpXMm4EgYMhexgzach3Jo%2Bknufe7%2F7WhS1R6YmnGTl0j23oKelD50nrm246kuaxTINPUOYcIshaf9VL%2BK%2FEYevrTRyw%2BuXFQaO8FgqY0uWJIV6RXaqiZIW6ZEKWOquqeOnZxLAAkTFQTJw%2BUJyFPEvkoNPPXybbU30%3D&p=Suite+in+B-Flat+Major%2C+HWV+434%3A+IV.+Menuet&type=fc_A7B54195D6A_s58_g_e_d120324_n9998_c999#id=1&vid=d35bf6f1db1524326832b2b363b05fd4&action=click

Semifusa

 

Penses que hi ha quelcom de màgic

La màgia no existeix

Per això camines lenta

'Quan hom deixa de creure en les fades

Cau una morta' –diu l’autor de Peter Pan

 

Avui et sents com una semifusa baixada

D’un pentagrama antic

Encabeixes la força sobre el muscle dret

I el genoll esquerre

Mentre el cor estressat, diu el cardiòleg

Fa de la música un gaudi

Ara un Miles Davis, ara un JB Bach

I acabes amb un JB amb gel

Com li agradava al teu pare

rosa miró

La lluna menorquina

 

La lluna de Menorca
Dijous d'abril
Lluna de misteri
Del meu passat
Del meu present
Del futur                       no cal parlar

La lluna de Menorca
La del dijous passat
La de fa deu anys
La mateixa
Mes jo no sóc igual

Els anys omplin els ulls
De miopia
Els records difuminats
Alimenten fantasies
D'ahir a avui
Qui sap si demà també

©️de la fotografia Helena Aguilar Miró
©️🌹🧐

I pensar a no fer dissabte

Penses sense solta ni volta

Dissabte, de bon matí

Al café amb llet, entre torrada i torrada

Pensar, estimar

Que feixut sostindre el fil de les cavil·lacions

Quin tu a tu amb tu

Penses sense solta ni volta

Només en aixecar-te

En ficar-te al llit

Mentre espurgues les cales mortes

Mentre fas un nus  a la branca

Del roser blanc al reixat de casa

Penses, penses

Llibres... penses

Penses com els tens escampats 

Uns a la cuina, altres al menjador

Altres per les escales

Altres per les cambres

Altres per la sala de màquines H0

I penses 

"Quan tinga temps els concentraré

Sí,  tots en una sola estança

La més a prop de la lluna

La de la finestra indiscreta

Que mira sense que la miren

Les crestes dels arbres i 

Les ales de les gavines

Per on fugen els meus pensaments"

I pensant, pensant...

S'han fet les onze menys quart

D'abril l'últim dissabte

©️🌹🧐

Jo sí que ho sabia...

Jo volia tindre una llibreria especial

Un lloc on s'estimaren totes les llengües

Un espai per a ser l'habitació pròpia

De cadascuna de les amigues, companyes d'escola, d'institut, de somnis...

Una gran majoria d'ales castrades pel temps que ens va tocar viure.

Que no us enganyen!

Amb FFB [no puc ni escriure el seu nom]

Vivien millor els rics i els babaus

Altres llegíem per imaginar un món millor

Un món que avui m'ha decebut

Un món on allò intangible

La família, les poquíssimes amistats, però bones

La música

La literatura

El bon riure i el bon vi

Empenten a alçar-te cada matí

I observar les flors

I les formigues

I escoltar el cant dels ocells

I esperar una carícia

Un gest

Un bes

Un llibre

Tal volta una rosa

miró

La casa tranquil·la

Callada la cuina

Descansen els mots

Reposen les mans

La casa assossegada

Dormita el forn

 

La llar xiuxiueja

Cançons d’amor

Escolteu?

Ara canta, ara provoca

Embruixa la cambra

La flaire d’encens

©🌹miró

La follia d’una nit insomne

https://drive.google.com/file/d/1_pS64MD510PXquE3q6UXbNd4xiiBe6vy/view?usp=drive_link

La follia d’una nit insomne

 

Que silenciosa la nit

Quina mudesa els llençols

Res parla amb veu baixa

Ni el vent mormola a l’oïda

Ni tu, ni ell, ni el gos

 

Quina aclaparadora por

Quina soledat trobada

Quina reflexió silent

 

La lluminària de casa

He deixat encesa fins a l’alba

Ciris i bombetes i llums i llanternes

Per si de cas                      de la meua solitud sospiten

Els fantasmes del passat i del present

 

Quina aclaparadora por

Quina soledat trobada

Quina reflexió silent

 

Torna aviat         la basarda viu en mi

Quan el dia enfosqueix

Quan les ombres dansen de nit

 

©miró

Pensar avui

Pense en pau i amb la PAU

Pense amb tu i amb ell

Amb ell i amb elles

Amb elles i amb ells

📚✒️

M'agrada escoltar-me 

Quan llegeisc en veu alta

Els versos de poetes

Module la veu

Pronuncie amor

Ara goig, adés tristesa

M'grada sentir el meu cant

Quan admire el ritme dels altres

Quan em mire al trasllum

Quan la mà plora per dins

Incapaç d'escriure els més bells renglons

M'agrada sentir les llàgrimes del cafè

La cafetera regala essències sense quimera

Quan llegeisc en veu alta 

El pla de temps per un dissabte de primavera

©️⚘️🧐

Vida

Em mor d'amor 

I encara no t'imagine

Mes sóc capaç d'engolir

Aquella aroma a vida

Aquell tacte vellutat

De pell encara adormida

A Armand

5 març 2026

Bescanviaré un vers

Per una alenada d'oxigen de camp

Escriuré el poema més bonic del món

Ganes de xafar muntanyes

Ganes de pujar-me a un arbre

I amb ulls bornis percebre 

Una carícia de paper

Per una alenada d'oxigen de camp

Bescanviaré un vers

Regalaré un gest

Dolç

Suau

Vertader

Sense xarxa per damunt allò

més fons de l'escorça terrestre 

Directament a la pell

Cavalcaré a la geneta

Sobre un cavall sense nom

 

 

 🌹

 

Un cavall sense nom, AMERICA

A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so

He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la

...

A joc de daus vos acompararé

 

Cada alè que prens

Cada matí nu

Cada trajecte versat

Cada minut, un dau

Foguera d’arena

Forns de pa aliè

 

Amb cada alè que prens

Omple d’amor contornades

Somriu a uns,                                   a uns altres, no cal

 

Cada matí nua, fes de l’ansietat un riure

I besa, regala petons a qui més vulgues

A les quatre dones de ta vida

A l’home que t’estima

Ama't com si fuera esta noche la última vez

 

Del despertador un dol

Del desdejuni un agraïment

Un somni de mantega i melmelada

Una acceptació a la romana

Temps fugit, no hi ha temps a regalar

Ni al llit, ni a la foscúria, ni al desordre

Ni al vampir de la nit

Somia per envellir

Activa                              feliç

Ni proteïna amiloide

Ni caramels de citicolina

I versa, versa allò que més t’agrada versar

 

©miró

Vents cabdals

 

Venen vents cabdals com desfermats amants

Mescladissa destructiva de passió insatisfeta

Enfadat Bòreas rebufa i colpeja Notos

Entre el vent del nord i el del sud s’enceta la batalla

El vent del nord s’engoleix el vent de sud

Alertats, Zèfir i Euros agafen una gerra d’aigua

I entre els dos la posen de bocaterrosa

Un densa broma ve de dalt a baix

De sobte s’apaga el llum. Bona nit

No bufen bons vents ací

©🌹Miró

 

Cap ressentiment

Ni blasme, ni força

Por primigènia 

 

Cap final

Cap opció

Si?   No?

Ho has fet tot?

Cau la pell

Desnodrida s'uneix a la terra

 

A poc a poc

L’angoixa agafa terreny

Tot i res     res i més

 

Dorms sense dormir

Menges a la babalà

Lectures laberíntiques

 

Desconcert

Ni blasme ni esma

Desfici miserable

©🌹miró

No sé, la metàfora

 

 

Núvol

Caos

Bobina de llana embolicada a la cadira transparent

Saltar les provocacions de l’ànima

Volar cap al no sé

Romandre en la incertesa

Metàfora perfecta, aquella: no sé

No sé futuribles

No sé si

El cotxe

El far

El plor

El dol

Canta el mirall

Sona el raspall dins els cabells

S’emboiren les dents

Les ulleres ploren

Baf, plaf-plaf, baf

Trists-trasts

Vèncer la censura de la ment

Tot anirà bé

No sé

Qui seré

Que seré

Com seré

Què faré

Com faré

Trist-trast

Retast 

I el poema

I tu

I jo

I l’altre

I el petit cor

I el cor vell

I el cor

I la sala d'esperar no res

Cua-eixida cap a l’adeu

Perpetu

Oblit

Amor sentit

Ai!

No sé

©🌹miró