Mentre llegisc
Engolisc café en la tassa jubilada
Aquella que despertava els meus artells
Presos entre abecedaris i àbacs de plàstic
Mentre llegisc forme naturaleses mortes
I mire de reüll el ca. Quina vida gosera porta!
Mentre llegisc, mira el meu gos l'ombra
D'un aleteig furtiu que jo immortalitze amb un clic
Ales i Rosa dels Vents em diuen
Un xica, alçat! Ja toca enllestir
Dinars, rentadores, parar taules
De planxar, fer dissabte en divendres
Cantar, cridar i ballar
©️🌹🧐
Els secrets i els silencis
La vida en somnis, la vida nòmina
La vida mare, la vida filla
La vida àvia, la vida punitiva
La vida dona, la vida amant
La vida nova i totes les vides per imaginar
Em fan discutir sobre qualsevol nimietat
I això, això no em complau
Al final, si en el meu silenci etern
Algú dels meus llegeix allò escrit
Des de la vida infantesa
Em done per motivada avui
Allà en el no-res, res no existeix:
Ni ambició ni descontent.
Ni cordura ni passió
Ni por ni dol
Ni riure ni lament
©️🌹🧐
No pense, reflexione
No pense, medite
O això em sembla
+-×÷
+-×÷
Les mans sempre protagonistes d'històries
Els objectes de vegades
La vida nouvinguda la vellesa
La inocència la demència
L'amor de la mare de la mare de la mare
La tendresa d'unes mans noves
La tendresa d'unes mans-rellotge
A poc a poc guanyen pes unes
A poc a poc desapareixen altres
©️🌹🧐
El foc i la llunya
La carn l'amistat
L'amor i el salnitre
Dels cossos mullats
En la vespra de Sant Joan
Tot plegat a la voreta del mar
I jo no trobe el 'trebole'
No, no em cal, no el busque
Si tu estàs a l'esquerra
Del meu lloc
No, no em cal, no el busque
Dormite tranquil·la mentre
El televisor parla i tu
Llegeixes articles
De revistes de trens
©️🌹🧐
"El Trébole"
(Estribillo)
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole los mis amores van.
A buscar el trébole, el trébole, el trébole,
a buscar el trébole en la noche de San Juan.
Estrofa I
Oh, qué noche tan hermosa
para los enamorados,
que al salir el sol se van
a los campos floridos
a buscar el trébole,
el trébole de San Juan.
(Estribillo)
Estrofa II
La noche de San Juan, niña,
no te vayas a acostar,
que está la fuente de plata
para ir a festejar,
y el que coja el trébole
mucha suerte tendrá.
(Estribillo)
Estrofa III
Eres alta y delgada
como un verde ciprés,
hermosa como la luna,
blanca como la pared.
Dame la mano, mi vida,
que te quiero conocer.
(Estribillo)
Pense mirant una mar meua
La de la infantesa
Aquella com si fos un paradís
I pense...
Si poguera destrossar el cor
De la bèstia feixista
Marxaria plena a la foscor
Del no-res infinit
Del silenci còsmic
Del no-res infinit
Destí dels humans:
El no-res infinit
Malgrat dirigents
Obstinats en fer creure en
Déus, religions, vida eterna,
Petroli, amenaces nuclears
És el plor d'un xiquet
Diferent en cada guerra?
I una merda!
©️🌹🧐
De vegades em mire els hieràtics mussols
Mentre m'observen per la finestra falsa
De la vitrina del saló
Incomptables ulls ou atents al meu ànim
Avui cansat d'avui
Ahir ebri d'optimisme
Em confessaré a ells
Per la meua culpa
Per la meua culpa
Per la meua grandíssima irracionalitat
Front les malèvoles emocions
Maleïdes!
Em feu parlar sense pensar
Maleïdes
La llengua dispara dards
Desprès, el cor plora la disculpa i
L'abraçada rebutjades
Demanaré misericordia
Al Gran Duc, a l'òliba
A eixe mussolet que em mira mut
©️🌹🧐
