Bescanviaré un vers

Per una alenada d'oxigen de camp

Escriuré el poema més bonic del món

Ganes de xafar muntanyes

Ganes de pujar-me a un arbre

I amb ulls bornis percebre 

Una carícia de paper

Per una alenada d'oxigen de camp

Bescanviaré un vers

Regalaré un gest

Dolç

Suau

Vertader

Sense xarxa per damunt allò

més fons de l'escorça terrestre 

Directament a la pell

Cavalcaré a la geneta

Sobre un cavall sense nom

 

 

 🌹

 

Un cavall sense nom, AMERICA

A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so

He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la

...

A joc de daus vos acompararé

 

Cada alè que prens

Cada matí nu

Cada trajecte versat

Cada minut, un dau

Foguera d’arena

Forns de pa aliè

 

Amb cada alè que prens

Omple d’amor contornades

Somriu a uns,                                   a uns altres, no cal

 

Cada matí nua, fes de l’ansietat un riure

I besa, regala petons a qui més vulgues

A les quatre dones de ta vida

A l’home que t’estima

Ama't com si fuera esta noche la última vez

 

Del despertador un dol

Del desdejuni un agraïment

Un somni de mantega i melmelada

Una acceptació a la romana

Temps fugit, no hi ha temps a regalar

Ni al llit, ni a la foscúria, ni al desordre

Ni al vampir de la nit

Somia per envellir

Activa                              feliç

Ni proteïna amiloide

Ni caramels de citicolina

I versa, versa allò que més t’agrada versar

 

©miró

Vents cabdals

 

Venen vents cabdals com desfermats amants

Mescladissa destructiva de passió insatisfeta

Enfadat Bòreas rebufa i colpeja Notos

Entre el vent del nord i el del sud s’enceta la batalla

El vent del nord s’engoleix el vent de sud

Alertats, Zèfir i Euros agafen una gerra d’aigua

I entre els dos la posen de bocaterrosa

Un densa broma ve de dalt a baix

De sobte s’apaga el llum. Bona nit

No bufen bons vents ací

©🌹Miró

 

Cap ressentiment

Ni blasme, ni força

Por primigènia 

 

Cap final

Cap opció

Si?   No?

Ho has fet tot?

Cau la pell

Desnodrida s'uneix a la terra

 

A poc a poc

L’angoixa agafa terreny

Tot i res     res i més

 

Dorms sense dormir

Menges a la babalà

Lectures laberíntiques

 

Desconcert

Ni blasme ni esma

Desfici miserable

©🌹miró

No sé, la metàfora

 

 

Núvol

Caos

Bobina de llana embolicada a la cadira transparent

Saltar les provocacions de l’ànima

Volar cap al no sé

Romandre en la incertesa

Metàfora perfecta, aquella: no sé

No sé futuribles

No sé si

El cotxe

El far

El plor

El dol

Canta el mirall

Sona el raspall dins els cabells

S’emboiren les dents

Les ulleres ploren

Baf, plaf-plaf, baf

Trists-trasts

Vèncer la censura de la ment

Tot anirà bé

No sé

Qui seré

Que seré

Com seré

Què faré

Com faré

Trist-trast

Retast 

I el poema

I tu

I jo

I l’altre

I el petit cor

I el cor vell

I el cor

I la sala d'esperar no res

Cua-eixida cap a l’adeu

Perpetu

Oblit

Amor sentit

Ai!

No sé

©🌹miró

SUITE

Sola amb un llibre entre els meus lliris

Sola amb un got d'aigua potser amb gas

                                o sola com l'oliva del vermut

Sola, jo i jo amb mi

                     ego, me, mei, mihi, me

Sola breument i perquè jo vullc

Sola amb el paper de les històries

Sola ara, avui, com un mussol enmig del silenci

Com una armilla flotant a la deriva en aigües de por

Com un ocell perdut pel Mar dels Sargassos

Com una medusa a la vora dels peus nus

Amb la tristesa d'un llibre canviat per una tauleta tàctil

Amb el pes de l'oblit dels meus anys

Amb el desig d'una solitud cercada

                                    –per a moments curts

Mentre observo les tulipes del gerro

Me les menjaria. Dolços de vellut de Sants Martí pintats

Fràgils com ma mare, allà a la casa de l'espera

Sola i els meus deliris

Així escric el que escric

Esquinçant les lletres d'un manuscrit digital

Si escriguera en paper les cremaria

Aquests versos els he trobat remenant les lectures de l'any passat. Escrits amb llapis al final de la novel·la Suite Francesa, d'Irène. Némirovsky. Anit van passar una pel·lícula, una adaptació, en TVE 1. 

©🌹miró