Núvol
Caos
Bobina de llana embolicada
a la cadira transparent
Saltar les provocacions
de l’ànima
Volar cap al no sé
Romandre en la
incertesa
Metàfora perfecta
aquella: no sé
No sé futuribles
No sé si
El cotxe
El far
El plor
El dol
Canta el mirall
Sona el raspall dins
els cabells
S’emboiren les dents
Les ulleres ploren
Baf, plaf-plaf, baf
Trists-trasts
Vèncer la censura de
la ment
Tot anirà bé
No sé
Qui seré
Que seré
Com seré
Què faré
Com faré
Trist-trast
Retast
I el poema
I tu
I jo
I l’altre
I el petit cor
I el cor vell
I el cor
I la sala d'esperar no res
Cua-eixida cap a l’adeu
Perpetu
Oblit
Amor sentit
Ai!
No sé
©🌹miró
