Pense en la guerra
Qualsevol guerra
La mateixa guerra que canvia de lloc i de calendari
Pense en la defensa
En què faria jo si m'atacaren
M'atacaren no és un sols a mi, és un tot format per l'amor que m'envolta, per les meues filles, per la meua mare, per la meua parella, per les meues estimades amistats i la sort que tinc de tenir-les, pels meus veïns, per la gent que em saluda i la gent a qui li soc invisible...
Pense què faria jo
Fugir?
Matar?
Deixar-me matar?
Matar-me jo?
Amagar-me en una fosa i fer-me la morta covard?
Pense que és fàcil pensar extrems impensables
Des de la llunyana i pròxima realitat
Pense que pot passar. Que ja ens va passar
I aleshores l'empatia em fa vomitar
I el vòmit fa una sopa de lletres espessa, enfosquida,
g r r r r r r r a a a gu eeeeeeeeee aaaaguegueaaaaaaaguguerrrrraaaa
u r r r rr r r r r r r gueeeeerraaaaaarrr
e g r a guerra aaaq arreug
r gue gue gue
r grrrraaaa ueueueue uegaaa
a aaaaaaaaaaa
rrrr gu gu gu gu gu gu
e r r a errrrrrrrra
erra erra
amb brou de sang, mesclada amb fang i amb llàgrimes aspres que cremen els rostres com la lava els conreus verges preparats per a la vida
I el vòmit m'embruta, em pessiga
Com un àcid forada la densa crisàlide tristesa que porte enganxada al damunt.
Abril 2024
©rosa miró
