Allò que sembla meu:
La llibertat de la paraula
La carícia d'una frase
La conjugació del ritme
El dringar de dues copes de versos
🌹©miró
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges
Deixaré ara que tot repose sol
Cediré a l’impuls i revindrà calm
Cobejat sentir de colpidor mot
Esbalaïda reprendré el teu salm
Com perfetamor nomoblides
Deixaré ara que tot repose sol
Atorgaré l’anhel ardent i foll
Al deler d’un vers en roig atzarós
I seré jo qui ompla d’aigua el doll
Malenconiós ablatiu tal volta
Rapsoda subtil de belles mans
Ets com la trompeta de Chet Baker
©Rosa Miró
Pense en la guerra
Qualsevol guerra
La mateixa guerra que canvia de lloc i de calendari
Pense en la defensa
En què faria jo si m'atacaren
M'atacaren no és un sols a mi, és un tot format per l'amor que m'envolta, per les meues filles, per la meua mare, per la meua parella, per les meues estimades amistats i la sort que tinc de tenir-les, pels meus veïns, per la gent que em saluda i la gent a qui li soc invisible...
Pense què faria jo
Fugir?
Matar?
Deixar-me matar?
Matar-me jo?
Amagar-me en una fosa i fer-me la morta covard?
Pense que és fàcil pensar extrems impensables
Des de la llunyana i pròxima realitat
Pense que pot passar. Que ja ens va passar
I aleshores l'empatia em fa vomitar
I el vòmit fa una sopa de lletres espessa, enfosquida,
g r r r r r r r a a a gu eeeeeeeeee aaaaguegueaaaaaaaguguerrrrraaaa
u r r r rr r r r r r r gueeeeerraaaaaarrr
e g r a guerra aaaq arreug
r gue gue gue
r grrrraaaa ueueueue uegaaa
a aaaaaaaaaaa
rrrr gu gu gu gu gu gu
e r r a errrrrrrrra
erra erra
amb brou de sang, mesclada amb fang i amb llàgrimes aspres que cremen els rostres com la lava els conreus verges preparats per a la vida
I el vòmit m'embruta, em pessiga
Com un àcid forada la densa crisàlide tristesa que porte enganxada al damunt.
Abril 2024
©rosa miró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)