Per una alenada d'oxigen de camp
Escriuré el poema més bonic del món
Ganes de xafar muntanyes
Ganes de pujar-me a un arbre
I amb ulls bornis percebre
Una carícia de paper
Per una alenada d'oxigen de camp
Bescanviaré un vers
Regalaré un gest
Dolç
Suau
Vertader
Sense xarxa per damunt allò
més fons de l'escorça terrestre
Directament a la pell
Cavalcaré a la geneta
Sobre un cavall sense nom
🌹
Un cavall sense nom, AMERICA
A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so
He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la
...
