Sense títol

Ganes de pujar-me a un arbre

Per una alenada d'oxigen de camp

Escriuré el poema més bonic del món

Ganes de xafar muntanyes

Amb ells ulls bornis

A una carícia de paper

Bescanviaré

Regalaré un gest

Dolç

Suau

Vertader

Real

Sense xarxa

A la pell directament

Cavalcaré a la geneta

Sobre un cavall sense nom

Un cavall sense nom

A la primera part del viatge
Estava mirant tota la vida
Hi havia plantes i ocells i pedres i coses
Hi havia sorra i turons i camins
El primer amb què em vaig trobar va ser una mosca amb un brunzit
I el cel sense núvols
Feia calor i la terra estava seca
Però l’aire estava ple de so

He passat pel desert en un cavall sense nom
Em vaig sentir bé d’estar fora de la pluja
Al desert pots recordar el teu nom
Perquè no hi ha ningú que no et faci mal
La, la

...