Sola amb un llibre entre els meus lliris
Sola amb un got d'aigua potser amb gas
o sola com l'oliva del vermut
Sola, jo i jo amb mi
ego, me, mei, mihi, me
Sola breument i perquè jo vullc
Sola amb el paper de les històries
Sola ara, avui, com un mussol enmig del silenci
Com una armilla flotant a la deriva en aigües de por
Com un ocell perdut pel Mar dels Sargassos
Com una medusa a la vora dels peus nus
Amb la tristesa d'un llibre canviat per una tauleta tàctil
Amb el pes de l'oblit dels meus anys
Amb el desig d'una solitud cercada
–per a moments curts
Mentre observo les tulipes del gerro
Me les menjaria. Dolços de vellut de Sants Martí pintats
Fràgils com ma mare, allà a la casa de l'espera
Sola i els meus deliris
Així escric el que escric
Esquinçant les lletres d'un manuscrit digital
Si escriguera en paper les cremaria
Aquests versos els he trobat remenant les lectures de l'any passat. Escrits amb llapis al final de la novel·la Suite Francesa, d'Irène. Némirovsky. Anit van passar una pel·lícula, una adaptació, en TVE 1.
©🌹miró
