Insula oblivionis
T’escoltava callada
L’esguard borni
Dins d’un vestit comprat per l’ocasió
A les mans dos cafés
Alteraven el silenci d'un passat imperfecte
On, més que perduda,
La passió vos la van llançar a la foguera de gel
El miraves, et mirava
Quants anys
Els seus cabells horts de clarianes
Els teus tenyits de cendra i temps
Les llàgrimes a flor d’iris
Quant de temps
Aquella lluita incansable va perdre tot el sentit amb els calendaris
Avui, dos estranys anhelen companyia per a la ruta més enigmàtica
Navegar de la mà a l’Illa Oblit serà tot més fàcil
Amb els vostres passats, els vostres secrets
