Insula oblivionis

T’escoltava callada

L’esguard borni

Dins d’un vestit comprat per l’ocasió

A les mans dos cafés

Alteraven el silenci d'un passat imperfecte

On, més que perduda,

La passió vos la van llançar a la foguera de gel

El miraves, et mirava

Quants anys

Els seus cabells horts de clarianes

Els teus tenyits de cendra i temps

Les llàgrimes a flor d’iris

Quant de temps

Aquella lluita incansable va perdre tot el sentit amb els calendaris

Avui, dos estranys anhelen companyia per a la ruta més enigmàtica

Navegar de la mà a l’Illa Oblit serà tot més fàcil

Amb els vostres passats, els vostres secrets