Ulisses
Quantes vegades he somiat la torxa del far
Que assenyala al lluny el meu poble, Ítaca
Quantes nits he somiat els peus caminant aquest retorn
A la terra dels meus fills
A la terra dels teus ulls, verds com les praderes de posidònia
Quantes voltes he imaginat els teus llavis, els teus pits, el teu ventre
Vint anys i a cada instant el teu nom, Penélope
Afirme, he viscut passions, presons, luxúries i encanteris
Afirme, he cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso
Mes tu, sempre tu amb mi, muller
Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres
Tu, entre lotòfags, lestrígons i ciclops
Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns
Quan m’he lligat al pal de la nau
Avui, davant teu revestit de mendicant
Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare
Per tu, fidel i astuta teixidora
Cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa
Per tu, per mi, pel nostre amor no gaudit
Només vull obrir els llavis entre les teues sines
Besar els teus iris maragda, esvanir-me eternament amb tu
Muller, la meua joia, perdona’m!