El poema d’amor més bonic del mon
El poema d’amor més bonic del mon
Eres tu
Amb el teus defectes
Amb les teues virtuts
Amb les teues rareses
Amb els teus its i uts
El poema més bonic d’amor del mon
Eres tu
Amb els teus silencis que deixe d’escoltar
Amb els meus records de pare tota mida
De pare que escolta i mira
A les filles de menudes
A les filles independents, solidàries, empàtiques i senzilles
Que hem portat al present de rostre vell
El poema més bonic d’amor del mon
Som nosaltres
Amb els nostres secrets
I les nostres bogeries
