Potser si els panys invisibles
Botxins d'ofici ruïn
Es materialitzaren en ferro
Acer, coure, or o plata
Potser així cabria la possibilitat
De rebentar-los
Els secrets més ben guardats
Quedarien nus al bec dels corbs
La llibertat no compliria condemna
Els poemes dirien allò que sense mentir
Vol cridar el cor salvatge i
Lliure de perjudicis.
Potser l'eclipsi ens face veure
El pany de les vanitats i la
Monstruositat de l'ésser humà
Com el Cèrver, el monstre de cinc caps
De res ha servit la custòdia
A la porta de l'avern
Hem rebentat la tanca de
L'inframon i no hi ha volta enrere
