A vint-i-nou minuts i una mica més amb cotxe des del Grau de Castelló s'està cremant una part del meu País Valencià. Un tros de terra meua i teua.
Mentre estenc els llençols mire el cel i me mire els progenitors com salten a l'aigua amb els seus vastaguets.
Mentre estenc la roba mire el cel i em mire els pilots com fan curses amb cistelles minses. <Caldrà més de mil>, em dic.
I mentre acabe de penjar la bugada a mi em ve l'escena del nen que volia amb una petxineta ficar tota l'aigua del mar al seu pouet.
Ara torna el pilot amb la cistella buida
Ja he comptat quatre viatges
I a mi se me talla la sed.
