Compartit amb Les teves amistats
Observe el parloteig enfurismat de dues tórtores turques, i mire el cant de la font del xinés...
Les hores passen les obres queden
Com l'esfera de la padrina
Que una tarda va pintar il·lusionada
La mà que em va omplir d' estima
Ara, mirant el compta vides
Trobe a faltar la seua veu
Les cançonetes rimades no s'obliden
Així no ocurreix amb les advertències
En la pubertat del camí
Avui no funcionen les sagetes
Ni del rellotge, ni del seu cant
Les seues ceràmiques omplen el clos
Tranquil del meu dia de Sant Joan
El buit deixat em fa pensar un
La padrina ja no viu
Ni ací ni més enllà de la foscor
