Pense en la llum
Que em regala el silenci
En el color del blat a punt
En la veu greu del vent suau
Colant-se entre el fullatge del bosc
Pense en serralades
I el descans dels peus
Sobre l'herba rebent carícies
Pense en el poemari acabat de llegir
Quina angúnia, quin pesar
Existencialisme ofegador
I mira que parla de la mar
El poema pot complaure i agradar
El poema pot provocar neguit asfixiant
Deixem-ho estar
Pense en mi i amb mi
Necessitat de soledat provocada
El jo que parla i el jo que escolta
La Rosa d'abans del cinc de juny
La Rosa d'avui, la del pas del temps
I en aquest silenci amable
I la llum que em regala
