La foscor ha esdevingut curta
Sobtadament, les fades
han escampat la penombra màgica
El misteri m'ha pessigat el melic
Als ocells, els he esperat però no han cantat
Les gallines encara xarren sense esma a l'escala del galliner
Mr. Truffaut, el meu gosset, s'ha quedat impassible
D'estrelles, he comptat tres i
sis crits d'uns paracaigudistes
-Vaja, ni fet a posta
Els Celsius han baixat tres graons
En lleugera brisa les canes al vent
Jo m'he quedat a mitges i com...
un poc faba
L'ampolla de vi a tres s'ha acabat
El cel ha encès un besllum violat, mentre
esperava la claror el sol s'ha post
darrere el terrat
I jo ací atenent no sé què
Ni fam, ni sed, ni son, ni res
Un instant breu gravat en la retina
Una estona efímera
Un arcà violeta
La copa buida d'Enclòs de Peralda
canta sobre la meua mà:
-S'ha acabat. Fi. Tu a sopar i
jo a la pica.
Així he viscut l'eclipsi del sègle
M'ha agradat
