Compartit amb Les teves amistats
Per una vegada he desitjat una missa
Llarga, interminable. Amb paraules avorrides
Que no conforten, incredulitats perennes
Per una vegada he volgut una missa colossal
Tant sols per prolongar el seu cos
Al nostre costat, a dins la caixa senzilla
Per una vegada, he delerat que es
trenque el temps
Sabent que callats els mots
Ella serà foc i després boirina gris
I s'enlairarà cap als núvols
Per una vegada m’ha semblat curt l’instant
Els presents hem evadit el moment
Pensant amb ella, la tieta, la cosina de Cambrils
I he vist com se l’emportaven per la porta estreta
I li he dit adeu, callada, asseguda sobre
Un incòmode banc de fusta de tanatori
Mentre, al lluny, una música suau l'acompanyava
Adeu, Maria Àngels
