Pense mirant una mar meua
La de la infantesa
Aquella com si fos un paradís
I pense...
Si poguera destrossar el cor
De la bèstia feixista
Marxaria plena a la foscor
Del no-res infinit
Del silenci còsmic
Del no-res infinit
Destí dels humans:
El no-res infinit
Malgrat dirigents
Obstinats en fer creure en
Déus, religions, vida eterna,
Petroli, amenaces nuclears
És el plor d'un xiquet
Diferent en cada guerra?
I una merda!
©️🌹🧐
