Per una vegada he desitjat una missa
Llarga, interminable. Amb paraules avorrides
Que no conforten, incredulitats perennes
Per una vegada he volgut una missa colossal
Tant sols per prolongar el seu cos
Al nostre costat, a dins la caixa senzilla
Per una vegada, he delerat que es
trenque el temps
Sabent que callats els mots
Ella serà foc i després
Enlairant-se cap als núvols
Per una vegada m’ha semblat curt l’instant
Cadascun dels presents evadint el moment
Pensant amb ella, la tieta, la cosina de Cambrils
I he vist com se l’emportaven per la porta estreta
I li he dit adeu, callada, asseguda sobre
Un incòmode banc de fusta de tanatori
Mentre, al lluny, una música suau l'acompanyava
Adeu, Maria Àngels
27 de maig de 2026
