A canvi de no res
Pense en l'amor
Especule sobre l'odi
Tinc present el record deixat
Tinc present el record no deixat
D'aquelles persones que formen part
De la cartografia de ma vida
Així escric aquests versos entelats
Com una boira espessa
Ofegadors del meu ser i estar
Constrenyedors del cor com unes
Sabates estretes, curtes
Com un vagó de metro en hora punta
Així sostinc la teoria del no som més
Que l’amor que regalem als altres
Per això queda en el record el rostre
La veu, les paraules, els gestos, la tendresa
Els silencis, les nits, l’aigua
Un tot plegat de qui ens el va donar
A canvi de no res
©rosa miró text i fotografia
