Hi ha dies
Hi ha dies on el pes al cor sembla un cant rodó
Altres, com gat d'escaleta, t'estreny la pena
Hi ha dies on el temps transita feliç
Rellisca entre full i full del
calendari de la cuina
I penses mentre cuines i cantes
mentre neteges
Hi ha dies de pes al cor com farina pastada
Ressecada tres, quatre, cinc nits a
la intempèrie
Així passen els almanacs. Uns dies
pesa l'angoixa
Altres l'ansietat, la melangia o la
ràbia
D’altres s’omplen d’absència abstreta
Hi ha dies automàtics, fitxem les entrades i les eixides
De la feina sense més, com aquells
que pugen
Per la cinta transportadora en Un
mundo féliz, només cal
Dir... soma-soma-soma-soma-soma-soma...
Hi ha dies que esperes la nit per estirar els
pensaments
Ordenar-los per oferir a la matinada
els versos del teu diari
Hi ha dies que esperes la nit per tancar els ulls
Pendent de la visita del poema
Et desperta, t’avisa, t’incita a la
carícia de vocals
O deixa paraules relliscant des del
coll fins més enllà del melic
Hi ha dies de joia immensa i amb els dits dibuixes
Potes de formigueta des de
l'espatlla fins al canell
I després t'abraces i després
t'estimes i després et ve de nou la son
Un dormir tranquil et porta la pau
©rosa miró, foto poema