Hi ha dies                                            

Hi ha dies on el pes al cor sembla un cant rodó

Altres, com gat d'escaleta, t'estreny la pena


Hi ha dies on el temps transita feliç

Rellisca entre full i full del calendari de la cuina

I penses mentre cuines i cantes mentre neteges

 

Hi ha dies de pes al cor com farina pastada

Ressecada tres, quatre, cinc nits a la intempèrie

Així passen els almanacs. Uns dies pesa l'angoixa

Altres l'ansietat, la melangia o la ràbia

D’altres s’omplen d’absència abstreta

 

Hi ha dies automàtics, fitxem les entrades i les eixides

De la feina sense més, com aquells que pugen

Per la cinta transportadora en Un mundo féliz, només cal

Dir... soma-soma-soma-soma-soma-soma...

 

Hi ha dies que esperes la nit per estirar els pensaments

Ordenar-los per oferir a la matinada els versos del teu diari

 

Hi ha dies que esperes la nit per tancar els ulls

Pendent de la visita del poema

Et desperta, t’avisa, t’incita a la carícia de vocals

O deixa paraules relliscant des del coll fins més enllà del melic

 

Hi ha dies de joia immensa i amb els dits dibuixes

Potes de formigueta des de l'espatlla fins al canell

I després t'abraces i després t'estimes i després et ve de nou la son

Un dormir tranquil et porta la pau


©rosa miró, foto poema