Els ressons de la nit
Mentre
els grills canten la partitura
En
cinc cables d'alta tensió
El
poema creua l’estança com un fantasma
Mossega el mugró de l’orella amb cançons de jazz
Veus
celestials, cors i guirigall de músics morts
La
trompeta bufa delicadament i el saxo tenor
Invita
el piano a entrar
Parla
ràpid la flauta i cedeix el pas al contrabaix
Jo,
farta de contenir-me, m'alce
Balle
tota sola en la foscor
Palpe
la paret amb la planta dels peus nus
Time
After Time
El
dit petit del peu dret ensopega amb
La funda d’una Gibson es-175
Maleeix
muda l'insomni
Faig
cap a la cuina, ni llet, ni valeriana
Ix
al jardí pompeià
No
hi ha lluna aquesta nit
Entre
les ombres, tu
Un
gat salta de la xicranda
Uns
cercles verds em claven l’esguard
Altra
vegada entre les ombres, tu
Dos
gossos parlen al lluny
Una
persiana crida
Les margarides xarren
Udol d'un gamarús
Potser
un mussol, una òliba o un xot
La nit pesant no vol dormir
Els ressons es posen en contra meua
©rosa
miró
