Quan deixaràs de respirar

S’apagarà la gegantina pira de laments

Abans que no te n’adones

Es tancarà la vèrbola gorja de la insensatesa

I restaràs mut

La solitud visitarà l’estança

De matinada, ho sé

Tinc por, no siga cas l’acompanye la mort

Dia rere dia com un degotador

Se t’escapoleix la vida

Ja no ens queda temps

T’emportaràs paraules mai no pronunciades

I jo restaré òrfena del teu sentir

 

©rosa miró

Al meu pare, 1 de setembre 2013

27 agost 1927-12 setembre 2013