21 de maig 2024


Amb rima callada

Bells hexasíl·labs colpegeu el meu descans
Amb rima callada i sobtada
Llunys però al meu costat
Càlids però inabastables
Poema desitjat em resseques l’alè
Mentre m'inclino a tu respectuosa
Una altra albada t'ofereixo mans
Artells, teclats, insomnis
Desitjos i desencants
Deixa poema que la son m'embolcalle
En interior deliri pel frec breu
D'una paraula xiuxiuejada pels amorets
D'una cúpula toscana

©rosa miró

Credencials del contingut
Generat amb IA ∙ 28 de maig del 2024, a les 12:51 p. m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.