Hestia

Pateixes, perds, guanyes

No saps la resposta

Plores la vergonya, sola

T'ha abandonat l'amor

En el vacu cosmos, boja

Cristalls de sal fereixen

Les retines ocultes opaca

Com la brea aquesta nit

 

De res serveix res

Encara no ho saps

Ell, ell no valia res. Res

 

Passió celsiana que ha prenyat el teu ser

I ara et deixa plena/buida

Plena de ràbia i vida

Buida d’amor, seca

 

Els teus pits, el teu ventre

El teu sexe, els teus ulls

Els teus llavis, el teu esbós

De vida uterina et portaran lluny

Encara no ho saps

Ell, ell no valia res. Res

 

Pobres, el seu menyspreu

La millor arma. L’oblit tal volta

No saben de tu la pena

Res, no saben res

No ocultes el rostre, no plores

Mes, si plores, plora assoles

 

Taurons sense aletes, tot dent, tot urpa

No busques resposta. Fuig!

Mentre saluden irreverents la nit nua

Et donen l'esquena, a tu, deessa de vida

Fes la maleta, munta al tren i fuig

No tardes. No hi haurà altre tren de sortida

 

©rosa miró, text

©juan rivero, llenç (tècnica quitrà) 2015