Hestia
Pateixes,
perds, guanyes
No saps la
resposta
Plores la
vergonya, sola
T'ha abandonat
l'amor
En el vacu
cosmos, boja
Cristalls de
sal fereixen
Les retines
ocultes opaca
Com la brea
aquesta nit
De res serveix
res
Encara no ho
saps
Ell, ell no
valia res. Res
Passió
celsiana que ha prenyat el teu ser
I ara et deixa
plena/buida
Plena de ràbia
i vida
Buida d’amor,
seca
Els teus pits,
el teu ventre
El teu sexe,
els teus ulls
Els teus
llavis, el teu esbós
De vida
uterina et portaran lluny
Encara no ho
saps
Ell, ell no
valia res. Res
Pobres, el seu
menyspreu
La millor
arma. L’oblit tal volta
No saben de tu
la pena
Res, no saben
res
No ocultes el
rostre, no plores
Mes, si
plores, plora assoles
Taurons sense
aletes, tot dent, tot urpa
No busques
resposta. Fuig!
Mentre saluden
irreverents la nit nua
Et donen
l'esquena, a tu, deessa de vida
Fes la maleta,
munta al tren i fuig
No tardes. No
hi haurà altre tren de sortida
©rosa miró, text
©juan rivero, llenç (tècnica quitrà) 2015