M’agrada escoltar la pluja quan omple el cubell
M’agrada escoltar la pluja quan omple el cubell
Ella em convida a poemes de la meua lletra i puny
Aleshores, amb un gest inevitable, escric
Desig ardent de tenir-te foll, sentir-te
Fregant mon cor ta dolça veu m'empeny
Només escric allò que sent i em perd
Pel fons d'un mot somort anhel respire
Sentint la por en nits furtives
En lluna plena però, la rosada
Em desperta amb rimes
©foto rosa miró: Darrere la finestra d'un tren escocès