M’agrada escoltar la pluja quan omple el cubell

M’agrada escoltar la pluja quan omple el cubell

Ella em convida a poemes de la meua lletra i puny

Aleshores, amb un gest inevitable, escric

Desig ardent de tenir-te foll, sentir-te

Fregant mon cor ta dolça veu m'empeny

Només escric allò que sent i em perd

Pel fons d'un mot somort anhel respire

Sentint la por en nits furtives

En lluna plena però, la rosada

Em desperta amb rimes

©foto rosa miró: Darrere la finestra d'un tren escocès