El crit d'un Lamborghini
Un altre despertar sobtat
Un ensurt per un soroll?
Serà la musa, serà el
poema?
Serà el nus d'un mal
somni?
Potser l'anhel boig d'una
pantalla en blanc
Tot i esperant els dards
dels meus dits
Rugeix el motor d'un
cotxe d'alta gamma
El crit d'un Lamborghini creua
el vidre doble
De l'habitació de tots i
de ningú
Rugeix la ràbia pels ulls
desperts
El pensament fuig lluny,
creua el mapa
Busca el mar dels versos
oblidats
Aquells que ens donen
vida només llegir el primer vers
Mire l'hora confosa. Les
3:39 o les 4:39?
Convenció absurda aquesta
de jugar dues vegades a l'any amb les sagetes del temps
©rosa miró poema i fotografia
del jardí del Parlament Europeu, Brussel·les abril 2024
