El camp de roselles
35
El dia del soterrar va despertar nuvolat
La plaça de Santa
Margarita
Com un camp de roselles
sota un cel d’alumini
Boines roges de senyors
de camisa blau fosc
Boines roges de senyors amb
botes negres
Enlairaven el fèretre de
pi, de Pep
Com ploma que sura entre
deixalles de metralla
Pas marçal des del carrer
Entença fins a la plaça
Teresa recorda «els amics de món pare cantaven
el Cara al Sol mentre el seguit
fúnebre s’endinsava
Per l'altar major
Ella plorava davall el cel
gris
Les roselles cantaven les
glòries del dictador
Roselles!
Glòria al Sol, senyor!
El van soterrar al fossar comú del cementeri de València
Poema 35/57 Del poemari inèdit L'esguard de Teresa
®rosa miró
