Instants que ja no són              

Ells amb els seus blisters a les tauletes de nit miren el sostre sense estrelles
El gat ja dorm al llit per a felins
El piano blanc calla la seva afonia, és nit
Els eucaliptus, fantasmes de trenta braços, enceten el cants de por a mitja nit
La torre, la gavina, el poblat del bronze
Els peus, cansats de la pujada al turó
De la baixada a la platja, busquen la fredor dels llençols mentre
A l'horitzó es difuminen els instants d'un diumenge de gust humà, dinar, xarrades i amistat
Ja és dilluns

©rosa miró
Posted by at