Auto coronada 
Aquest matí en alçar-me
M'he posat una rentadora
M'he fet l’escurada del sopar
M'he fet llenties
Anit una coca de taronja
Auto coronada he eixit de casa
Soc la regina de les cassoles
Del teclat i la pantalla
De les coques i bugades
He davallat als seixanta
Quan les dones treballadores
Abans d'eixir de casa
Ja l'havien ventilada
Dones de magatzems
De garrofa i de taronges
Seat 600, futbol, bous
Acción Católica.
Mantellina per entrar a missa
Hòsties repartides en comunió i
dins de casa
Premis per família nombrosa
d'horror
No-do. Prejudicis
Les tenia emmudides
Obnubilades, cabestres
(Diguem-ne propifenazona per al
dolor de l'ànima i cafeïna per a estimular el sistema nerviós, a causa de la
somnolència permanent)
Així començaven i acabaven les
jornades inacabables
Van arribar els setanta
Els huitanta
Els noranta
Els dos-mil
L’estafa va estar servida
El desengany, la desil·lusió, la
decepció
Treballem fora i doble dins
Dins i fora
Doble dins i fora
El cervell fragmentat
Ja m'he cansat d'escriure
Hem arribat
Ara cal la lluita contínua
I cansa
Hem arribat
Cal mantenir posicions
I cansa
Malgrat les xarxes, el metavers
Les ximpleries dels morrets, posats
i celles
Malgrat el planxat de les arrugues
de l'experiència
Malgrat els monstres de les
cavernes
Malgrat els ramats de llops
Malgrat tot
No ens detindran!
©rosa miró
Rosa està en actiu. Li agrada
escriure. És el millor que té, després dels seus amors i de sa mare. I de les
amistats perdurables.
