Mare

Com un pètal de baladre la fragilitat del seu cervell

Les seues mans branques retallades de til·ler

Tot i així, malgrat l'ancoratge del seu món a l'any 1953

Em diu coses boniques i plenes de sentit

La seua veu en fa tancar el deteriorament 

Cognitiu en una capseta de plata

M'emocione quan em diu satisfeta, o això em sembla

'Que bé Rosa Maria, quin benestar

Estic contenta, t'ho has guanyat des de joveneta”

I jo, calladament i rabiosa, parle amb el senyor Alzheimer

De la vida, dels records i de la memòria

Herr Aloysius forme part de la família fa molts anys

©rosa miró

Inspirada en la novel·la 'En agosto nos vemos'