El romanç del pardalet
A la marjaleria de Castelló
Un pardalet romancer
A la marjal hi vivia
De tots era conegut
La saviesa que ell tenia
Caparrut, petit i gros
Tots els ocells distingia
Era l’amo del corral
Sempre el bec encès en flama
Mentre l’arròs es coïa
Picotejava la rama
I entre cerveses i olives
Recitava amb galania
Les gavines jo mirava
Ell clamava i jo reia
En el foc d’aquell estiu
D’una llista molt, molt llarga
Començant per l’aligó
Va encetar la tirallonga
Avitarda, cavaller
Falzia de panxa blanca
Cua roja, cagamànecs
Astor, sivert i rosseta
Ànec collverd, teuladí
O li pots viler ben dir
Polla d’aigua!
Para, beneit!
Jo li deia
Mes... es feia el cançoner
I el molt capitós seguia
Tordanxa, tord ala-roig
Pica-soques, pela-roques
Rossinyol bort, xixarrot
L’agró i el bernat pescaire
O... la garseta mareta!
De sobte un tro
Plovia!
I el pardalet es callà
Si el poema us ha agradat
Piqueu forts aplaudiments
Que el romanç
Ja s’ha acabat
I si voleu completar-ho amb la resta de pardals
Llicencia us done al dos
"Pitroig. ( Erithacus rubecula), a la marjal del Grau. Ocell súper simpàtic que em va alegrar el matí del Diumenge."
