Pensar, cuinar

Pense coses i en la cuina

Em perfume els cabells d'orenga

Salsa romesco, pasta italiana

Vedella picada, all, ceba, tomata

Alfàbrega, oli verge, sal i pebre

I pensant, pensant m'arriben els mots

No us confieu, la vida gaudeix

Juga males passades

Quan creus en la quotidianitat avorrida del teu camí

Quan creus en la monotonia com estat natural

Caminois plans sense costeres ni tossals

Va, i sense esperar-ho

Apareix un poema i et fereix de mort

La gana tanca la boca com als quinze anys

Dibuixant cors amb el baf de la paraula

De cop i volta te n'adones de l'al·lucinació lírica

Trastorn, alienació mental transitòria

Acabes plorant sola

Amagada dins el rebost

Un olor a cremat et porta al cap

Els penne rigate!

La pasta s'han enganxat al fons

De la cassola. Tot fot olor a socarrat

Cal pensar mentre cuinem

Cal pensar mentre cuinem

Cal pensar mentre cuinem amb allò que ens vinga de gust

 

©rosa miró

24/2/24