Comboi de mitjanit
Dones, empremtes d’un passat sobre els mateixos llocs
Petjades d’altres dones amb sabates de xarol, de plexiglàs, de cuir
Dones de rostre vell i espardenyes foradades
Dones amb sandàlies polsoses desgastades per la vida
Rostres de dones joves, nines amb bambes (tresors!)
Dones tossudes i obstinades
Dones amb sabates de taló i els entestats de desig
Conduint-les, canalles, pels budells de la ciutat
A bordells i camins de no retorn
Dones fartes de quotidianitat, d’olors i de sentors fastigoses
Dones somnàmbules
Arrodonides ànimes que s'emporta la inèrcia dels túnels
Avui, demà. Eternament
Xic-xac, xic-xac, xic-xac
Dones, estacions de vida, de vies glaceres, d’espectres i de perduts De gent que les veu i a qui no veuen
Dones-pantalla
Dones-màquina
Dones-porta
Dones-escales mecàniques
Dones d’oïda atenta
Dones de soledats ignotes
Dones corxeres, semicorxeres. Dones clau de fa sense sol
Dones mudes suportant genolls de fluixos bastons de iaios
Dones-ventre
Dones-ciutat
Dones de bagasseries de luxe
Dones de carretera i de vora riu
Pobres
Dones pobres