LA CITA

La trèmula veu als llavis

L’agitació del telèfon a la mà

La sensual veu dels seus llavis

L’eco de paraules, dolç despertar

El tacte de vellutat amor a les sines verges

El record del primer desig ardent

El ball pausat abraçant Year of the cat

I un poema irremeiable, finit

Els versos del qual m’han assaltat a mig matí

...

I te'n vas anar de ma vida

Una vesprada d'estiu

Ha passat més d´un any

I encara et segueix recordant

Maig, ací estic perduda

Plore, cante, balle, bec

 

Una excusa inútil

Vas inventar al partir

Si deies que m'estimaves

Tot va ser una mentida?

Te’n vas anar, cap perdó

Amb quin motiu m'oblidaves...

 

I així, de repent, anul·lant la cita

Ha arribat a mi, oh, l’amor primigeni

Ha vingut el record sobtat

D’un passat al que no tornaré

Ni tornaria, ni tornarà.

 

rosa miró

11 de juliol de 2024