I vaig escombrant i composant poemes de la bogeria
Deixe d’escombrar, els passe del cap al full,
El fricandó socarrat
Mentre trec les restes enganxades a la cassola
Dinah Washington em regala musicalitats en vers
I va passat així la vida, cada dia sense més.
De vegades somie que em succionen per un tub
Que em lliuren al fons de la deshidratació
Tot camí fins al sol
D’altres en revele com una mantra budista en forma de robot
Sovint em sent paquiderm jubilada i escric versos ingrats del circ que ha estat ma vida.
Senars i parell
Desamor i amor
Tedi i passió
Temor i confiança
Possessió i llibertat
Una bola de gel gegant
Circula per una corda infinita
Marca la distància entre el meu desconcert i tu
Realitzar els mateixos jocs de mans contínuament
Es perillós
Comboi de mitjanit
Dones, empremtes d’un passat sobre els mateixos llocs
Petjades d’altres dones amb sabates de xarol, de plexiglàs, de cuir
Dones de rostre vell i espardenyes foradades
Dones amb sandàlies polsoses desgastades per la vida
Rostres de dones joves, nines amb bambes (tresors!)
Dones tossudes i obstinades
Dones amb sabates de taló i els entestats de desig
Conduint-les, canalles, pels budells de la ciutat
A bordells i camins de no retorn
Dones fartes de quotidianitat, d’olors i de sentors fastigoses
Dones somnàmbules
Arrodonides ànimes que s'emporta la inèrcia dels túnels
Avui, demà. Eternament
Xic-xac, xic-xac, xic-xac
Dones, estacions de vida, de vies glaceres, d’espectres i de perduts De gent que les veu i a qui no veuen
Dones-pantalla
Dones-màquina
Dones-porta
Dones-escales mecàniques
Dones d’oïda atenta
Dones de soledats ignotes
Dones corxeres, semicorxeres. Dones clau de fa sense sol
Dones mudes suportant genolls de fluixos bastons de iaios
Dones-ventre
Dones-ciutat
Dones de bagasseries de luxe
Dones de carretera i de vora riu
Pobres
Dones pobres
Hi ha col·legues que regalen moments, instantànies del dia a dia feiner
Demà només seran records de bona camaraderia
De riures, crítiques i comentaris
Tan humans com el gust salobre que deixa l'aigua del mar sobre la pell
Encara no heu marxat i ja us trobem a faltar
El temps passa tan de pressa
El temps el pitjor enemic dels sentiments
Els maquilla i difumina
Els plena, els buida
Els magnifica, els minva
Els embasta d'enyor per fer-nos sempre concloure
...qualsevol temps passat va estar millor
On l'amor i l’amistat semblen, i possiblement siguen, els únics estats mentals que ens fan sentir viusiner
Demà només seran records de bona camaraderia
De riures, crítiques i comentaris
Tan humans com el gust salobre que deixa l'aigua del mar sobre la pell
Encara no heu marxat i ja us trobem a faltar
El temps passa tan de pressa
El temps el pitjor enemic dels sentiments
Els maquilla i difumina
Els plena, els buida
Els magnifica, els minva
Els embasta d'enyor per fer-nos sempre concloure
...qualsevol temps passat va estar millor