III
Guspires dels teus desvaris fugiran entre malsons
i en solitud, com tu no volies,
(quina por tenies)
a la matinada t’envairà la pau
i sobresaltada, escoltaré llunyà:
adéu, xiqueta, me’n vaig.
Aleshores encetaré històries d’enyorança,
poemaris de culpes i prosa de records,
bons,
dolents,
tristos,
amatents.
I t’estranyaré.
Segura estic.
Ho sé.
II
Tanque la porta de la 52,
camine apressada pel gèlid corredor,
recerque amb l’esguard l’eixida que m’allibera
neguit amarg que m’envolta.
Cap cot, ulls embeguts, zumzeig de mirades al final del passadís:
—la solitud li farà companyia—.
Carrasques i pins acrediten els meus plors:
cants rodats,
rius de sal,
glaceres de sorra,
deserts de lava.
mars de fang,
pantans d’arena..
Plore sí, és clar que plore,
plore perquè falta ja molt poc,
ho sé.
Vacuïtat
“Quan ets conscient de la mort, acabes assumint la teva pròpia solitud.”
(Rosa Regàs)
I
S’apagarà la gegantina pira de laments
abans que no te n’adones.
Es tancarà la vèrbola gorja de la insensatesa
i restaràs mut.
La solitud visitarà la teua estança,
Tinc por, no sigue cas l’acompanye la mort.
Dia rere dia,
com un degotador,
se t’escapoleix la vida.
Maleïda siga!
Ja no ens queda temps.
T’emportaràs paraules mai no pronunciades,
i romandré òrfena del teu sentir.
Et mire i no sé qui eres;
et bese i tu no respons.
Et parle i tu no m’escoltes.
Quina estranya malaltia, eh?
Que bordegassa!
Que miserable!
Allà no puc restar més d’una hora,
cada vespre tot ofega,
cada vespre tot constreny.
Mesquí desig d’escapolir-me
fugir però,
deixar-te allà tot sol?
Em semblaria un abandó.
I em quede mossegant-me els llavis
—de vegades em faig sang—
fins a l’hora del fins demà
©️🌹 Miró
Oda a la Llibreria Lello d’Oporto
L’encís de l’ordre
Cada llibre al seu lloc
Un lloc per a cada llibre
Esperant les mirades amatents
D’ulls cansats per l’edat
D’ulls joves encuriosits
Esperant les carícies afables
De mans tatuades de calls
De mans verges
Idolatrada com “deusa do Olimpo”
Saborosa llepolia
Llibreries del món
Altars venerables
Porto, octubre 2021
Per si un dia se m’oblida
Quan jo traspasse no vull que plore ningú
No vull ni misses, ni precs
Vull una gran festa
Parleu de mi
Que segura estic direu
Mira que li agradava la pebrera verda i les sardines de bot
I les tomates, i les olives
I mira que n’era, de graciosa i divertida...
Vull que s’escolte alt i fort
De les Variacions Goldberg BWV 988
L’ària inicial
Vide Cor Meum
La Muixeranga en dolçaina
La Malaguenya de Barxeta
El Cant dels Ocells en violoncel
Doneu els meus òrgans a la ciència
I el que sobre del meu cos
L' incinereu
I les cendres al Montgó, al Penyagolosa
I Al Canigó
I unes poques a la mar, i unes altres al llac Léman
Abans d’aigües i muntanyes
El festeig que vos demane tindrà aquesta condició
Que hi haja per beure un bon espirituós
Coques dolces i salades, de pebrera i de sardina
Malfeta i figues albardades
I beveu, mengeu, divertiu-vos i rigueu fins la posta del sol
©️🌹miró