Com un bes al cel

Els límits de futures carícies
Com un infern
Les abraçades que no
Donarem en creuar-nos les mirades
Temps de silenci
D'adéus no pronunciats

Cap contacte
Com un bes al vent
Absurd serà el gest
Les mans que no donarem
A dos metres de tu, de mi

Espai entre desig de tocar
D'ajuntar les galtes
D'olorar perfums sobre pell amable
Tan lluny, tan fred
Com un bes al cel
I després la revenja

©rosa miró

Oh, natura!
Que bé et sents sense els humans de pacotilla
Mars, cels
Animals i boscos
Aprofiteu-vos!
No ha estat prou la penitència
Mirall de la bonança
Infern del neci
Orgull dels porcs
Sí, eixos que
Esclavitzen el sud del món
I governen del món el nord

©rosa miró

Castelló de la Plana, 30 de setembre de 2024

Demane perdó, guerres llunyanes per parlar de la ceba quan allà han cremat els llars

Per culpa de la ceba

Plore avui

Per culpa de la ceba

Plore sempre que la mire

Quan la talle el recorde

Quan la decape la recorde

A ella i al fill de llet

 

Ceba crua

Ceba confitada

Ceba tendra

Ceba torrada

Ceba al forn

Ceba, llàgrimes del poeta

Avui dia

Els pits atemorits no saben de cançons de bressol

Només saben de guerra

De l’horror i destrucció

 

"Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa"

                                                                        Wislawa Szymborska 

                                                                        Traducció, Josep Maria de Sagarra

 

©rosa miró

30 de setembre de 2024