“El domador de paraules”, oda al llibre

Al principi quatre ratlles, quatre fletxes, quatre arcs

Per paper, de la cova la paret, a l’abric de les mirades

Per tinta: terra, sang, mescla de greix salvatge

I per pinzell els dits

Els mesopotàmics, argila

Els egipcis amb papirs

Els grecs, els romans, amb tauletes encerades

Els xinesos amb la palla de l’arròs

Per Europa aparegueres en pergamins pell de xai

Quan es bescanviava un llibre per una parella de bous

I vindrien els monàstics, amanuenses monjos,

cal·lígrafs de plomes d’au però, de monges, ben poques.

Fins la màgia de la impremta

Oh, llibre, gentil objecte, rabeig de l’ànima

Non omnis moriar

No moriràs del tot, abans crearem addicció

Avui, demà, perpètuament

Troballa en el temps, engroguit per la vellúria

Amb guants de fil i cotó, seràs tractat

Amb exquisida cura

Despreocupat! Deixat fer!

La distòpia de Bradbury,

Farhenheit 451, dirigida per Truffaut, sols va estar una pel·lícula? Vigilem!

Oh, llibre, tu, tu que et deixes subratllar, doblar cantons o folrar o escriure’t al marge sentiments de cau de llit, al racó de la lectura, a dins d’un bany relaxant d’escuma o a la vora de la mar.

Oh, llibre quina bona companyia

Sempre esperant. Amatent, hieràtica presència.

La llibertat que tu ens dones, no la sentencien jutjats

Quins gojos ens regales, al llegir-te, al posseir-te, en olorar-te, en Passar-te els fulls com dels amants les carícies.

Oh llibre, ets avui un imprescindible

Tan acostumats a tu, calibrador de cultures

Et recorde de menuda a l’exida de l’escola

Per la mateixa vorera del meu recorregut infant

Ahir, Armengot la llibreria clàssica

Ares la mística

Surco la llum

Feien endisar els ulls en les lleixes i prestatges,

Allà perdien vergonyes

El temps no corria mai

Allà trobaven la llum que reflectien els lloms

Les portades de colors, títols, formes i textures I a l’albir imaginaven

Oh, llibre

Podrem canviar la manera de llegir-te, d’acaronar-te, d’arxivar-te

e-books, tablets, smarts phones, pantalles i més pantalles

Qualsevol invent humà

Mes, de l’escriptura la teua essència

En la tinta digital perdurarà.

©️Rosa Miró

Arsèguel, 24 d'agost de 2024