Vesprades pàl·lides

Hi ha vesprades pàl·lides oferidores de malenconia a dojo

Te la porten amb safata metre fites el plugim

Aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar 

Altra vegada vells trastos corcats

Del passat sentimental 

Mires el fòtil al mig del jardí clos humit per l’aiguat de tot el dia.

Només se t’acut tallar roses roges i roses

I fas un collage

Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar 

Buits de vida soterrada entre caixes i teranyines de pedra

Un cop d'ull  i de sobte seus a la gandula mentre la iaia cus

Maria repunta i canta

Ets feliç. L’estimes tant

Claves l’esguard als peus junts sobre l’accelerador del temps

Mentre la màquina de cosir entona a l’oïda la veu de ta iaia

Bip, bip! Retornes al present

A les mans un mòbil amb l’opció càmera.

©️rosa miró

 

Monòtona cadència

 

tic-tac-dolor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-temor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-amor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-flor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-albor-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac -feror-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-gelor-tac

tic-tac-bonior-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-horror-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-ofegor-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-agror-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-enyor-tic-tac

tic-tac-bojor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-cruor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-buidor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-cremor-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-foscor-tic-tac

tic-tac-amargor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-estupor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-colpidor-tic-tac-tic-tac

tic-tac-feridor-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-amador-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac

tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-tic-tac-plor-tic-tac-tic-tac-tic-tac

 

Opacitat

I

Llarga nit, immensa!

Lentes, les sagetes fan cabòries

Per esbrinar el sentit de les ombres

L’ànima es lliura planyívola a la foscor fiblada

Absurda vacuïtat desvetllada

L’avenir rodola de bell nou entre el caos

El neguit incert giravolta al caprici de l’atzar

Retorna a la boca un regust a fel

El dia no arriba, la llum és morta

 

II

Flegmàtica la nit, incisa!

L’esperit roman insomne fins l’hora violeta

Desvetllat, enyora bressols davall els estels

La mescladissa de l’encadenat subconscient

Negocia amb la vigília

 Al cant de l’indiot

Extenuada, cansada de plaers solitaris

La derrota es vincla ensopida al llit

Els temors col·lapsen l’inici de teu somiar

Com l’eclissa aferrada a la via

El teu obscur patiment.

©rosa miró

Camins de ferro