16 de juliol 2024


Comme un beau talisman

Que cette barque est belle
qui échappe à ma vue.
Son clapotis est loin
et je ferme les yeux.
 
Je la voudrais présente
comme un beau talisman,
précieux vade-mecum
à l'heure de partir.
 
Mes valises sont vides
et la barque est emplie
de souvenirs serrés
tels des harengs en caque.
 
Si la barque m'attend 
et revient à ma vue,
qu'elle ouvre donc sa cale
et me rende au passé.
 
Michel Bourret
Publié par un poète du quotidien à 06:19
Libellés :L'écume des jours

https://atzavaraflorida.blogspot.com
 
Com un talismà preciós
Que bonica la barca
que s'escapa a la mirada
El clapoteig resta lluny
i tanque els ulls.
 
Voldria que fora present
com un talismà preciós,
valuós vademècum
a l'hora de marxar.
 
Les maletes buides
la barca plena
de records premsats
com arengs en una caixa.
 
Si m'espera la barca
i torna al meu esguard,
doncs que m'obra sa bodega
i em torne just al passat.
 
Traducció: Rosa Miró
Versa’m a l’alba


https://versamalalba.blogspot.com/



Llac Bled
Eslovènia, 22 juliol 2024
©foto rosa miró