Bach del meus records
Va ser llavors intensEn escoltar la passió de Bach
El violí lent s'introduïa a la pell
En acatar un suggeriment llunyà
A la vegada tan proper
Va arribar, va procurar quedar-se
Però et vas protegir com a novícia en convent
I així beses el paisatge i et lucres de pau
Sense més, et deixes acaronar per un goig invisible
Virtual com en un mirall
Escapes
Vas i vens com les onades en calma d'un matí dels primers dies de febrer.
