Bach del meus records

Va ser llavors intens

En escoltar la passió de Bach

El violí lent s'introduïa a la pell

En acatar un suggeriment llunyà

A la vegada tan proper

Va arribar, va procurar quedar-se 

Però et vas protegir com a novícia en convent

I així beses el paisatge i et lucres de pau

Sense més, et deixes acaronar per un goig invisible

Virtual com en un mirall

Escapes

Vas i vens com les onades en calma d'un matí dels primers dies de febrer.