Tot igual 

Encongida com un cuc bola espere dormir de nou per oblidar-me

Per obligar-me a no escriure a l'hora de la rosada

Atenc la nit però no parla

Ni un grill, ni un lament d'au nocturna, res

Una matinada rara on el que hi va haver s'ha esvaït per a la resta dels dies

Arraulida parle al silenci

Però sols respira mig mort, no diu paraula 

Mentre espere la llum de l'alba

Tot torna a ser igual al temps d'hivern

No cal sofrir pels mots inesperats

El tinter s'ha assecat.

©️rosa miró