El jardí de la vellesa

Quan vaig a veure ma mare

Simfonia caòtica del cant de dones nonagenàries

Un vers al sol

Una amanida amb companyia

Ma mare i la xocolata

Ma mare i la beguda sense sucre i cafeïna

Ma mare i els tramussos i 

Els "gusanitos"

Quant amor per gaudir
Quants besos per donar

Quanta passió per sentir

Quants mots per escoltar

On han anat les abraçades?

La que més parlava...

–No en té de mala llet, en té anys

Una altra dona gran

—La que no calba, la que no geperuda i la que no, coixa de dos cames

La dona de la cadira de rodes

–Els meus no saben si estic allà o lluny o prop

Quantes peripècies, quanta necessitat de tot

La gent és roïna, de mals pensaments

"Sinyò, sinyò", les cames no em fan cas

La dona orgullosa del seu fill

–I a mi tot em fa mal

La dona que es diu Rosa:

Ma mare diu que té setanta-dos anys i jo cinquanta

Ma mare diu que la humanitat és un dimoni encadenat

Ma mare li diu a la dona que li fa tot mal que hi ha un gat

I el gat li diu a ma mare un t'esgarraparé si em mires tant fixament i concentrada

La simfonia caòtica del temps em pertorba l'ànim i amb una excusa

li dic a ma mare, fins diumenge, farem paella

I vaig cap cot cap al cotxe

I mire Les Agulles de Santa Àgueda

I tanque el meu moleskine que sona a bufetada i

faig cap a la mar que em cura

©rosa miró