Realitzar els mateixos jocs de mans contínuament és perillós

I vaig escombrant i composant poemes de la bogeria

Deixe d’escombrar, els passe del cap al full

El fricandó socarrat

Mentre trec les restes enganxades a la cassola 

Dinah Washington em regala musicalitats en vers

I va passant així la vida, cada dia sense més

De vegades somie que em succionen per un tub

Que em deslliuren al fons de la deshidratació

Tot camí fins al sol

D’altres en revele com una mantra budista en forma de robot

Sovint em sent paquiderm jubilada i escric versos ingrats del circ de la vida

Senars, parells

Desamor, amor

Tedi, passió

Temor, confiança

Possessió, llibertat

Com un cercle de gel gegant

Que circula per una corda infinita 

Marca la distància entre el meu desconcert i tu

Realitzar els mateixos jocs de mans contínuament

Es perillós

©rosa miró