05 de juny 2024

Un poema de Michel Bourret



Cap a altres horitzons

És l'ocell que estimava,

l'ocell davall els núvols.

L'escriptura blava

que passa sense cançó.

 

És l'ocell que estimava,

estrany als meus ulls,

que vola per damunt del món

on caminen els meus semblants.

 

Aquest és l'ocell que estimava.

El vaig deixar anar.

Sense mirar per mi mateix,

cap a altres horitzons.

 

__________________________________

Traduit de

Vers d'autres horitzons

C'est l'oiseau que j'aimais,
l'oiseau sous les nuages.
L'écriture bleutée
qui passe sans un chant.


C'est l'oiseau que j'aimais,
étranger à mes yeux,
volant dessus le monde
où marchent mes semblables.


C'est l'oiseau que j'aimais.
Je l'ai laissé partir.
Sans un regard pour moi,
vers d'autres horizons.

 

atzavaraflorida

un blog au fil de l'eau

mecredi 5 juin 2024

 

©Michel Bourret

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.